Bona nit mami....bona nit confit.

Situació  que se pot generalitzar: alguna de ses meves amigues que han viscut a fora molt de temps me diuen: lluqueta que si que ets molt forta però t'enyoraràs.... i jo tota xula: si , clar però no de ca meva sinó de lo que faig a n'es meu temps lliure.

I un bè negre!!!!

SEs dues primeres setmanes per aquí han estat com un flash directe cap als ulls, tot és nou  tot es guai, tot és millor que....
Quan comences a dur una rutina, ses coses canvien. Quan ses coses van malament no pots aguantar i anar a ca teva a desofegar-te, xerrant malament a n'es papis o fer.ho pagar a ells... uau quin marrón , resulta que fins i tot per això són necessaris.
TAmpoc els tens en cas de que un dia per il·luminació divina enlloc de contestar malament o fer una mulada, canvies i els hi contes que t'ha passat.

No hi són per quan estàs un poc cop piu fer-te aquell plat de menjar que saben que te pujarà s'ànim de cop, una sopita es vespre, una paella es diumenge...si s'asunto es grave, uns calamarets a la planxa i si es grave grave grave, gambes torrades i pastissos de xocolata.

Estant aquí aprens moltes coses , d'interculturalitat, de moda, d'història, de política, d'economia.... i d'autoconeixement i control d'es sentiments. Vos jur que m'han entrat ses llàgrimes a n'es llocs més innesperats i clar , no és pla posar-te a fer dos lagrimons dins una tenda de roba o a un vagó d'es metro... mai saps que te poden dir amb lo rarets que són per aquí!!!!

Per tant t'aguantes, respires fort i te les envies, cap dins, ben endins... fas un magatzem que saps que a la llarga optimitzarà aquesta energia i la reconvertirà en energia positiva per fer altres coses, això si , no saps quan es durà a terme aquest procediment.

Es dur , però és bò.

És el tòpic de que estant a fora aprecies el que deixes a casa. Es vera. Tantes hores de metro, rodejada per una multitud de gent , però a la vegada submergida dins sa més mísera soletat , un poc maquillada amb sa música de MAnel, de ja t'ho i de sopa de cabra, donen molt per a l'autoreflexió, per plantejar-te qui ets realment, per demanar-te si saps el que vols....... jo ara senyors no en tenc ni punyetera idea però sé que estar aquí és el millor que he decidit fer en tots aquets darrers anys tèrbols.
Sa millor cosa que tenc i sempre tendré es sa meva família, es tres de ca nostra, es meus concus i cosins i es meus predins...i també tota sa familia més extensa, sa que vé afegida a tota aquestra troupe , que s'ha portat sempre i encara se porta bé amb jo i amb es meus...i es Pius, gran familia aquí on les hagi.

PEr tot això, quan me cauen dos lagrimons i arriba s'hora d'anar a dormir tenc un truc molt bò, agaf un coixí i me'l pos entre els braços,,, imagin que se mou i que es sa panxa d'es meu papi quan feiem sa siesta plegats a n'es sofa... jo damunt ell , m'encantava contar quantes vegades se movia sa seva panxa per amunt i per avall.... imagin es meu germà que me crida a n'es seu quarto perquè vegi un video de música d'es seus ( i m'engegui a nes 40 segons , no fos cosa) i acab escoltant sa meva veu de petitona diguent bona nit mami............apag es llum i sent.... bona nit confit.

WELCOME TO THE JUNGLE