Després de tenir aquesta petita finestreta abandonada per falta de motivació , al final , i gràcies a les darreres fitxes que ha mogut el govern Espanyol ( no puc dir el meu, no em representa) , això torna a tenir vida.
Desde sa meva humil ignorància com a pedagoga , de títol, perquè el govern s'ha encarregat de que no pugui exercir desmantellant el nostre sistema educatiu i social, se'm presenten una sèrie de preguntes què, o sóc curta de remat i ningú ha tengut nassos de dir-m'ho i tothom em sap les respostes , o visc a un país que enlloc de ser intel·ligent i treballar per ser responsable amb el seu futur i el de tots els que ens seguiran, s'ha abocat cap a la seva pròpia destrucció desde una majoria absoluta.
No puc entendre la passivitat general de la població enfront a la retallada de drets bàsics que estam patint. No entenc com vivint en un estat democràtic el poble no fa ús de la seva força i del seu poder. Però vivim realment en democràcia? Estam ben educats com a ciutadans responsables per saber tirar-la endavant?
Per aclarir què és aquesta parauleta tan maca ho he cercat a la RAE, no fos cosa que si empro el DIEC se m'acusi de coses rares, com defensora de la llengua i aquestes coses tan perilloses que fa la gent darrerament.
He aquí la definició :
RAE: democracia.
Intervenció del poble en el govern, predomini del poble en el govern polític d'un estat. És una definició senzilla de l'aplicació online , però suficient per buidar-me es cervell, desde sa meva ignorància, i veure que això senyors ara no s'aplica.
No s'aplica ni als nivells més basics de definició literal de poble, ja que el MEU poble no vol pagar per entrar i sortir de la Vall i aquesta intervenció del poble al govern local no només no es veu recolzada com toca sinó que es veu condemnada-
El màxim representant no ajuda abastament i a damunt condemna les iniciatives del poble per reclamar un dret . Ho arregla donant 4 cacahuets retrassants sense assegurar cap futur sostenible per a aquest problema, quin estilasso.
El poble no vol retallades en educació, el poble no vol retallades en sanitat, el poble no vol pagar de la seva butxaca el rescat a un banc.
Un banc que ha dit mentides descaradament , un banc que és de la família que ha creat la crisi espanyola, perquè la crisi no l'hem creada els treballadors que cada dia hem anat a complir per tenir un sou més o menys digne que ens permeti menjar, tenir una casa i de tant en quant un cine. Luxes eh?
L'estat rescatarà amb els impostos que jo, tú i si no tú els teus pares , hem pagat cada mes, a un banc privat que no donarà cap benefici a la societat.
Els bancs són els grans lladres, els que juguen a Monopoly amb tots nosaltres, els que durant més de 5 anys ens han dit mentides, han falsejat dades, han pujat el preu de la vivenda fent embarcar encara més als treballadors per tenir un sostre on dormir. No parlo de xaletets amb piscina, parlo de pisets de merda ( si de merda perquè estan fets de suro i cartópedra) per més de 40 millons de ses antigues pessetes.
Algú hi ha guanyat, la majoria hem perdut.
La meva gran pregunta és: perquè el govern els recolza? PErquè no recolza a la majoria de families que han perdut la feina?Perquè no paga les nòmines que es suen enfermeres de l'hospital, diguem per exemple de Manacor, que estan a punt de perdre els seus pisos, i els diners que hi han invertit durant més de deu anys? La culpa és del govern, ell no paga nòmina, ella no paga hipoteca. El banc se la menja. Se la menja perquè la deixa al carrer i a damunt se queda un pis i tots els diners que li ha pagat durant deu anys. Quin negoci més rodó. Jo quan sigui gran vull tenir un banc!
PErquè els ho posa més difícil negant el dret a una sanitat i escolarització digna????
Perquè només un parell , mentre la majoria s'ofega. La meva ignorància no m'ho deixa entendre.
Com tampoc em deixa entendre perquè aquets senyors governen.
He escoltat pel món, que molts de petits empresaris i autònoms els segueixen perquè d'alguna manera se'n veuen beneficiats. Que això els fa pujar al poder.
Torna a aflorir la meva absoluta i enorme ignorància real, ja que jo ho veig d'una altra manera.
Si es lleva educació i sanitat bàsica digna i s'afavoreix un sistema privat, vol dir PAGAR. PAGAR pel que hem tengut de franc. Bé no de franc, pagat per un sistema social que ajudava als més desfavorits amb un poquet de sa butxaca de cada un. I que a mi em beneficiava. Em va salvar de quedar-me sense veu i ha curat a amics meus de morir de càncer. Això segons ells suposa una millora de la qualitat, més competència, iniciativa privada... the JUNGLE. M'enrollaria posant exemples de tot el contrari però aquest post de per si ja és llarguet. Un exemple senzill, a una societat on la sanitat es mou per iniciativa privada, no és abastament desgràcia haver de patir de càncer , sinó que se li ha d'afegir que si per sort en surts , resulta que estàs endeutat de per vida i si no te mors de càncer , te mors de fam.
Per tant si hem de pagar per dur es fills a escola, per anar a n'es metge , i les nostres nòmines no pugen, ara si que no arribam a final de mes.
Perquè pagar això significa privar-me d'altres coses. Per exemple i crec que es pot extendre a la majoria de gent.
Cada mes m'agrada anar a fer una volteta pes carrer de Sa Lluna i anar de compres, no me puc permetre una gran compra com a ZAra, però cau una camia, una cartera, unes sabates i a vegades fins i tot un bolso...uau!
Se'm rompen ses ulleres de sol o en surten unes que són precioses i vaig a Sóller perquè si hi ha res de nou m'ho arreglaran.
Per desgràcia , desde ben joveneta tenc un munt de cabells blancs, com que sóc poc abilidosa amb tints , cada mes vaig a veure sa meva perruquera i em deixa ben guapa.
M'agrada disfrutar d'un cafetet a plaça, tothom sap el meu bar predilecte, i un cafetet és un luxe diari, a que si? No xerraré de quan m'agrada anar a fer una cervesseta a plaça.
Es dissabtes com a luxe de Dubai , i com que entre setmana ens veim poc, amb ses amigues anam a un restaurant a sopar, local. Així no gastam molta benzina i tampoc tenim molts d'euros com per anar a on ens agradaria , ai s'Anaita....
Si el cap de setmana fa bon temps , cotxe i a passejar , benzina, gelats....
Si a algú se li espatlla alguna aplicació de la casa, enlloc de mirar de fer una xapussa, segueix activant els negocis locals telefonant a n'es lampista, es fuster, s'electricista.
Em compro un cotxet petitó, que no gasti molt i si passa res tenc un mecànic aprop. Mir d'estrènyer un poc es cinturó i deixar anar es bolsos per pagar un seguro de cotxe un poc més bò no fos cosa que m'en passi una de grossa i me quedi sense res. Vaig a Sóller perquè els conec i si tenc cap problema estic segura que m'ho resoldran.
Tenc una empreseta i vull algú que m'assessori bé, resulta que a Sóller mateix hi ha gent que en sap molt i em poden ajudar amb nòmines, assegurances...buuuuuf quin percal.
I arriba s'estiu... bikinis , calçons curts.... pels!! Que ens agrada de poc dur pel pes cos! I que fa de mal i que engorrós és fer-te tu mateixa sa cera. Per tant, uep cap a s'esteticient. I ja cansada de patir i fent un raconet , m'hos tiram de sa moto i passam a n'es làser. I un dia extra, arreglar es peus, que em de dur sandalietes.
Podria seguir anomenant altres professions de petits comerços i autònoms d'un poble. Com podeu veure aquest estil de vida és digne de Montecarlo o Saint Tropez, luxe pur i dur.
Doncs si he de pagar per educació i per sanitat , tot això fugirà de les meves despeses. Beneficiarà als petits empresaris i autònoms?
De qui viuen tota aquesta gent? Dels quatre rics de s'illa? O de la majoria de la població treballadora , "obrera" ( que sembla que hem perdut consciència com a classe) que obligada a pagar per drets bàsics, ofegada per l'augment de tots els impostos, deixarà de consumir , de recórrer a tots aquets serveis que d'una manera o altre pot resoldre amb més o menys èxit.
LA meva absoluta ignorància com a ciutadana no m'ho deixa entendre. Jo ho veig molt fàcil i diferent. Senzillament veig que si ofegues a la classe majoritària, treballadora, OBRERA, ofegues el sistema actual. No només a nivell educatiu o sanitari , l'ofegues a nivell de consum diari. Ofegues a tota la societat. Només en sobreviuen quatre.
SEmla ser que la mesura ha resultat contradictòria. Que el medicament que ens han receptat tenia efectes secundaris i són aquets els que s'han manifestat.
Jo que he sacrificat , bé no sacrificat, perquè ho he disfrutat. els meus anys d'adolescència i primera joventut, per tenir una carrera , per poder tenir una feina digna, no per fer una fortuna però per tenir a la llarga un projecte de futur, d'estabilitat . Jo que vaig creure en l'estudia que així tendràs feina. Que els hi puc dir ara als joves que es pensen si han d'estudiar o no?
Jo que crec i defens que la major necessitat és una societat educada i sana, una societat que entengui que cada moviment que fa duu inherent una conseqüència.
Que sigui crítica , responsable, que sàpiga en tot moment el que fa. Que tengui bona salut per a fer feina, tenir fills.
Educar una societat no és tenir a joves recitant qui eren els reis d'Aragó o cantant els diferents rius d'Europa. Educar una societat és preparar-la per a saber-sen sortir en qualsevol situació afavorint a la majoria no a la minoria, és dotar-la d'eines per a treure un país endavant.
És evitar que sigui ignorant.
Però una societat educada fa por, una societat educada sap pel que ha de lluitar, sap quins drets ha de defensar, sap que NO vol. I senyors a voltes és més difícil saber que no volem, que no pas el que volem.
Humilment i cercant respostes per poder entendre tot aquest merder, na piueta desde sa city.
WELCOME TO THE JUNGLE.
