El tot és més que la suma de les parts.

La meva experiència a Nova York és un cúmul d'aprenentatges accelerats, i de tots els temes que us pogueu imaginar.

PEr sort he topat amb un grup d'acadèmia del més variat i heterogèni, que dóna com a resultat unes classes nos sols lingüísticament enriquidores, sinó també riques en conèixer situacions polítiques d'arreu del món contades per emigrants o emigrants light que ens deim "turistes".
Vaig intentar esquivar les classes de : Avui anam al mercat, que podem comprar al merca? un kilògram de tomàtigues.
Hi ho he aconsseguit, faig 15 hores setmanals d'anglès pràctic, casual, modern, actual i sobretot útil. PArlam desde la nostra experiència, de com ens sentim aquí, de perquè hem vengut aquí , que esperam, que ens ha sorprès i decepcionat. PArlam de costums, de clitxés, de viatges, d'hores de vol. PArlam de cuina. Parlam de política... parlam de tot i no sent que aprenc anglès com una nina de 5 anys.

L'acadèmia és com una petita mostra de la realitat de Nova YOrk. Hi ha desde una enfermera russa, una metgessa argentina, una teòloga italiana, un camarer italià, una càmera de televisió vasca, un xinès estudiant, un turc que s'adorm perquè el pobre fa més hores de feina que un rellotge... i una pedagoga espanyola que espera aconseguir veure la llum i saber que ha de fer amb sa seva vida.

Poguérem compartir una vetllada meravellosa a un restaurant italià realment bò i la taula era el mateix, un cúmul de gent que venia d'arreu del món i que disfrutava d'estar plegats i compartia vivències , i que sobretot respectava les opinions i posicions de per tot i que a la vegada , aprenia menjant pasta. Per cert vaig menjar uns nyoquis d'espinaques amb salsa de tomàtiga ORGÀSMICS!!!!!!

Tot és riquesa,per viure a Nova York bé has de tenir les dues riqueses, per una banda l'econòmica i qui ho negui que vengui a xerrar amb jo, i per l'altra la personal, la que fa entendre l'esperit d'aquesta ciutat i respectar el modus vivendi que hi ha impregnat. Com diu la gent d'aquí, Nova York és el més diferent dins els EEUU, de fet la gent no diu que és americana, diu sóc de Nova York, i senyors, aquí tothom és ben rebut. I jo ara mateix sóc una més de Nova YOrk.

WELCOME TO THE JUNGLE.....

punts bàsics per ser semblar de NY, volum I

El primer de tot , explicar perquè pos volum I a molts de posts.

Si una paraula pot resumir la sensació que tenc més arran de pell no pot ser altra que CANVI. Aquets posts són el que veig ara i estic segura que a mesura que passi el temps aquí, s'hauran de revisar, canviar o potser negar.
De moment , els primers consells que us puc donar i aspectes que heu de tenir en compte ....

1. Deixau sempre propina si no voleu ser maleits en silenci, no diuen res, però sé cert que ho fan.
2. Ses vostres primeres paraules sempre han de ser EXCUSE ME, per tot per qualsevol cosa.
3. SEmpre heu de dir sorry quan tocau algú al metre , trepitjau etc, jo us dira que fins i tot quan vos trepitgen també haurieu de dir sorry.... no sabeu lo bords que poden arribar a ser.
4. Si veis que un metro vé ple, MAI espereu a n'es pròxim...segur que encara vé més ple.
5. No tengueu arcades amb sa mala olor, ses sortides de metro, passar per davant zones de restaurants...carrers fan una olor a menjar passat amb una mescla del que jo crec que és lleixiu que creis-me és pudenta a més no poder.
6. Als passos de peatons , encara que tengueu el semàfor en vermell , si podeu passar passau!!!! sinó queda clar que sou guiris pardillos i si algú frissa i us aturau tenen barra de amollar-ne colcuna de bona, fins i tot si està a punt d'atropellar-vos un cotxe.
7. Si anau a passar però sentiu que un cotxe vé pitant millor tornau enrera, és més perillós que es peaton que vos pot maleir.
8. Quan aneu a times square, si heu de mirar per amunt, que ho fareu creis-me, feis.ho amb la bossa ben tancada , sou carne de cañon per als carteristes.
9. No entreu a un starbucks, ni a un donkin donuts ni de conya, només en darrer cas, qualssevol altre cafeteria és més boan i es cafè te gust , no com a n'es dunkin.
10. No compreu hot dogs de carritos, segur que hi ha algun bar a un cantó de fried chicke que són més bons.

I per acabar dues recomanacions o observacions de moda:

Si voleu ser ses mes trendy heu de dur ses sabates TOMS, vistes a festivals de música durant aquest estiu.
Realment no m'agraden gens, són ses sabates de pagès d'es predins de mallorca, aquells que quan tornen velles sa sola és de goma com a taronja marronosa.... això si, l'empresa fa una tasca social de desenvolupament a països pobres llatins molt important, és interessant que ho cerqueu  per la xarxa, fins i tot hi ha blogs que en parlen....

I aquí a dalt podeu veure el bolso més portat a NYC, el longchamp.... per a mi un troç de lona cosit ...que val una pasta, sembla un d'aquets bolsos que venen amb ses revistes...però sa moda és loca.

So, si veniu i segui una mica això...semblareu una mica menys guiris, ara que estic estudiant si convé o no, perquè crec que si ets com ells, són més durs i exigents.... be a extranger in NYC és una aventura, endavant valents

WELCOME TO THE JUNGLE

Colors

 Avui  dematí he tengut es plaer d'assistir a una classe grupal  de violí de ses nines i mentre esperàvem que acabàssin amb tot es trui , he tengut un guia de primera : En PEre m'ha duit a fer una volta per East Side. 

S'East Side és molt peculiar, no és la idea que tenim de Nova York amb gratacels i tot de color alumini. És una zona més bé antiga que solia ser l'entrada a la gent immigrant... holandesos, alemanys... i que ara té molta presència llatina.

Curiosament i com passa darrerament a moltes ciutats, aquest centre històric s'està recuperant a base de l'hosteleria i de zona de marxa ( vease Santa Catalina a Palma). Hi ha una esglèsia Holandesa molt interessant de ses més antigues, dels primers pobladors on hi ha uns panells amb una mica d'història: un d'aquets fou el que va fundar la primera escola pública gratuïta per a la població de color .

Per tant i per analitzar, no tots els que arriiben a una banda es queden al marge, no tot són guettos, hi ha un altre model d'integració i de convergència i sobretot convivència... i a Nova York cada dia t'en trobes mostres per tot. 

Em tornat cap Fort Green i aquí es quan he seguit pensant en colors, la ciutat és com una paleta d'un pintor i cada zona té es seus tons característics.

Manhattan és gris alumini, de vidre, ple de reflexes i times square uuna mini paleta de color com aquestes de maquillatge.... brooklyn és marrò, ocre, i ara que vé sa tardor tenc un presentiment que serà un barri màgic amb tota sa gama de tons càlids i per acabar de comparar amb el que veig: nova zona : RED HOOK .

El port de Brooklyn on hi havia atracat el Queen Mary 2. Aquí el marró és més fort, hi ha negre i la zona és degrada un poc...però té el seu encant.

Avui hem anat a fer sa compra de sa setmana a un supermercat només d'alimentació.... però vaja supermercat immens!

Aquí torna a xocar la idea preconcebuda que tenia de Nova York. Vos assegur que tota classe de verdura o fruita que us passi pel cap hi és i amés amb 4 o 5 variants. Mai havia vist tantes classes de pomes i peres... i de patates!!!!!!!!! Fins i tot anar a fer sa compra setmanal és una aventura enriquidora..... aprens coses tan extranyes com que els anacardos a Espanya valen 5 euros i a Ney York 12 dolars... i que són de Califòrnia... no ho entendré mai.

Els passadissos de CEreals no acaben mai, els de sucs de fruita i aigua amb gust servirien per fer maratons.... tot és gros a Nov York!!!

Edò resulta que aquest supermercat està a dins un edifici del moll de REd Hook, i no hem sabut que era antigament, però era el típic edifici de fàbrica de totxo granatós, ja enveiit i a davora i com a fet curiós , hi havia dos vagons de l'antic tramvia de Brooklyn. Unes magnífiques vistes que donaven de ple cap a l'estàtua de la llibertat, de front, amb tota la seva magnitud.....jo me demanava:que té aquesta estàtua , buah quan la vegi no serà per tant.

Edò no senyors, te alguna cosa que t'embriaga, que no pots llevar la vista de damunt ella, és màgica... és l'essència neoyorquina que t'absorbeix un cop ets aquí... és verda i dorada i lluiex per damunt tot...senyors... després de sa meva primera setmana aquí just puc acabar aquest post tan loco i descoordinat amb una frase:

I LOVE NEW YORK

WELCOME TO THE JUNGLE

Aquí teniu l'enllaç per si voleu veure coses de Red Hook, val la pena.

http://en.wikipedia.org/wiki/Red_Hook,_BrooklynH

COMPLETE MIXING. ELS QUADRES DE SEGON D'ESO D'ES CONVENT

Avui ha estat dia de reflexió. Aquesta setmana començ a agafar les rutines que em marcaran aquests mesos. PEr això compt amb la inestimable ajuda de na Sofia, sa germana de gran de 14 anys que ha d'explicar-ho tot a una pardalota com jo de 24.

Avui tocava violí  a una super escola de música, ( el tema de les activitats escolars mereix un post apart, és increible) i sa rutina serà agafar el bus i anar a un m2m  a esperar un poc. I jo pensant m2m, NOva York, deu ser una pizzEria o un bar de cafès i bagels. Edò no senyors, la meva sorpresa ha estat immensa, perquè els dijous esperarem un poc a dins una espècie de supermercat japonès que a la vegada té bar, i si no hi ha temps collirem una palangana de sushis i berenarem al passadís com avui.... si BERENAREM DE SUSHI, tot un luxe.

I no vos cregueu què és un sushi baratero o dolent, està per llepar-se es dits, de fet el van fent allà a la vora i la palangana més cara, que totes porten 8 peces, val 6 dolars!!!!

Mentre esperava tres quarts d'hora a fora és quan es meu cap ha carburat un poc i ha fet fum... sumat al fet que avui m'han tornat a saludar un parell de cops per Brooklyn , com hi beatiful white.

LA reflexió versa sobre les identitats, que som , qui som , d'on som i a on ens poden trobar. Tot això a Sóller és molt fàcil però aquí no té cap sentit ni un .

Sembla extrany que una persona com jo , que estava més de mitja hora per anar de punta  a punta d'es carrer de sa lluna, de cOp arribi a una gran ciutat i disfruti de s'anonimat que tenc....si si el disfrut i molt.

Aquí surts al carrer i a no ser que siguis despampanante ni te mireN, a sa gent li importa poc que fas , com vas vestit i com xerres...tot això dóna com a resultat una societat heterogènea, colorida, culta, multiètnica... que ben entesa i conduida només duu cap a una riquesa.

Segur que a les afores, als barris més pobres no és tan lluent com el que veig jo, però es que a ses nostres terres és impensable!!! PER molt que sigui d'estampa d'un reducte tan petit com manhattan és digne d'admirar.

Esperant al hall de d'escola et pots fixar amb les mares i els fills, en com no pots associar molts de cops el fill a la mare perquè no s'assemblen gens! tal volta perquè el pare és negre, la mare japonesa i sols té gens del pare... és meravellós... i sabeu quin és el producte final més guapo???

La bellesa.

Aquí ja és pot observar el creuament de generacions entre ètnies, i realment hi ha unes dones amb unes faccions asiàtiques clarament creudades amb occidentals o negres però suavitzats per gent blanca que realment són precioses.

No he pogut evitar pensar en la classe de segon d'Eso de quan anava a n'es convent, d'aquella familia de retrats que teniem al darrera on tots eren de necessitats educatives especials degut a l'emparentament que hi havia entre ells.... Crec que el qeu veig a Nova York vé a ser la nova era , la sang renovada , la que farà evolucioanr i que no ens quedem sempre igual i tornem "feis".... Nova York és guai, molt guai. Ojalà per tot sigui així però.

WELCOME TO THE JUNGLE

Nova York, falsos mitEs volum I

Avui provaré de fer d'escritora a lo bradshow a veure que tal em surt.

Si d'alguna cosa s'hauria de fer un article hauria de ser la idea que tenim els europeus del continent americà sense haver-lo trepitjat mai.

Aquesta falsa ideea s'agreuja més quan pensam en Nova York, ojo, no per la imatge física que tenim d'ella, ja que, com he comentat abans  , ho hem vist tantes vegades per la televisió que un cop hi som tenim la sensació d'haver-hi estat abans, sinó pels estils de vida de la ciutat.

Avui començaré a analitzar els mites que a poc a poc em van caiguent, uns conscientment, ja sabia que eren mites i d'altres que no m'imaginava.

• PRIMER:  a NOva YOrk sempre s'engreixa.

Així com estic visquent jo, s'única que podria engreixar seria na Carrie Bradshow que tot lo dia anava amb taxi. 

Si una cosa se fa a Nova York és caminar, el metro va per tot, n'hi ha mil linees  i tot el que vulguis, però camines i camines i camines....en serio deixau es tacons i veniu amb deportives si voleu conservar es peus...

• SEGON: A Nova York alces un dit i surt un taxi.

JA, JA , JA, és una missió pen Tom Cruise i sa seva saga.

• TERCER: A NOva YORK s'hi menja malament.

Això segur que ho diu gent que no entrava a cap lloc que no fos un mcdonalds o un dunkin donuts.

I aquesta gent no és per dolars que ho fa , sinó per por a provar lo desconegut. Abans que menjar una hamburguesa asquerosa d'aquelles tenim mil opcions, desde hamburgueses i pizzes casolanes, xino, bagels , sandwiches....de tot!!! SI una cosa és Nova York és un mix de cuina internacional, bona i més barata  o més cara....

L'aigua que surt pel grifo d'aquí és més bona que la que tenim a Sóller, tant de gust com de composició, casi no fa falta emprar suavitzant pels cabells perquè no té calc...i la pell, mare de deu, quina pelll que queda!!!

LA fruita és boníssima, això si més careta que a CAn GAbí, l'únic que trob a faltar per ara és una ensalada amb oli d'oliva i no aquestes salses rares.

El que és curiós, es que aquí tot lo orgànic i natural, sense greixos està a l'alça. Venen com uns pots de nocilla amb salses ben casolanes, les haurieu de veure, en serio, que estan que te xupes es dits.

Avui mateix hem menjat espaguettis amb salsa d'aquesta marinera i calamars i mare de déu quin manjar!!

De temes culinaris en posaré més perquè donen per molt....

• 
  
• 4T I DARRER PER AVUI: A  nova York demanes un cafè i lligues.

Encara no he demanat cap cocktel cosmopolitan com ses de sexo en nueva york i no puc comparar...però amb cafès vos assegur que no...això si pes carrer : hi beatiful, hi pretty white, ey white girl.... es increible a Broolyn ses rares som ses blanques!!! i cotitzades jajajaj...

PER avui ja n'hi ha , a n'es pròxims volums de falsos mites xerraré de roba i complements.. ... es que ha caigut més... ses converse no valen dos durus....una merda valen 50 $...senyors......... 

WELCOME TO THE JUNGLE!!!

sola en el metro vol I

Primera missió superada, collir un metro i arribar a lloc, sembla fàcil eh???????ja!!!!!! aquí nada es lo que parece. Però superat.

Ses primeres compres de necessitat bàsica me feren arribar a sa conclusió de que no és més barato, pot ser la roba si, serà una altra inspecció, però els productes bàsics, rollo toallitas per sa cara etc etc, diria que són iguals o més cars.

Aquí sa seguidora nº 1 de sa Cuore va tenir un moment flash en veure a ses estanteries s'aigua FIJI, moment immortalitzat com si fos na Lohan, realment és molt bona, però tios encara que no ho sembli sa d'es grifo també, haurieu de veure es cabells que me queden després de dutxar-me, estalviaré en sérums que és una passada.
 Dins ses compres hi havia de tot, desde unes imprescindibles plantufes fins a unes COOkies que no tenen preu!!! mare de déu senyor podria viure d'elles.

s¡experiència culinària se va escampar a n'es bagels, que no podreu dir que n'haureu menjat fins que sigueu per aquí, IMPEZIONANTE!!!!

Un cop sortida del metro i esperant a na Rebecca vaig poder gaudir d'un moment 100% yankie!!!! una pista de bàsquet al carrer, però amb uns jugadors de 2 x 2 , no com es nostros, que també són molt monos eh.... però això si que és bàsquet , impresiona veure com juguen enmig d'un carrer d'aquesta manera.


MEntre esperava que acabassin locomotion vaig voltar per HUDSON st, dins sa zona que consideraven gay de Nova York, arriba al riu i es espectacular....un dia complet vaja

.
Avui me tir a l'aventura de cercar acadèmia d'anglès, ahir va venir a sopar una ex au pair de la familia que s'ha quedat per aquí i me va recomanar acadèmies i me va guiar un poc.

El tema de l'amabilitat mereix un punt apart.... va desde que te  vegin perduda al metro sobre com ficar la targeta i sense dir res t'ajudin.... a anar a un leroy merlin demanar un dependent una cosa i que casi t'escupi a sa cara.

Senyors, asi son las cosas y así se las he intentado contar.. KSSSS

11 S, deu anys després i a Nova York

Good Morning America!!! Amb un jet lag d'aquets que te deixen feta pols ,avui a les 7 d'es dematí hora local tenia es ulls més oberts que un mussol. Com a mallorquina porugueta que sóc, avui tenia un poc de yuyu dins es cos. Sa conversa d'es dematí versava sobre anar a Central PArk, però hem desistit, i no per noltros sinó perque tot manhattan, sobretot centre estava tancat. He de dir que es plan B ha estat interessant, visita al centre de Brooklyn més comercial, vora el famós pont i per primera vegada, fer coa per esperar una taula i dinar.

I m'he estrenat de pizza americana!!!!!!! a un lloc que se veu que és molt famós, a n'es GRimaldi's, realment es boníssima però no vos ho recoman a no ser que tengueu pressa, si voleu disfrutar de sa pizza no és es lloc.Entre sa música a tope i la cua que hi i la pressa que et fiquen dins el cos vas com a accelerat, això si, matèria prima increible!!!

Demà nova aventura, tota sola a comprar provisions!!!!!! i mayor reto aún: es meu primer contacte dins es metro, ja vos contaré com en surt.

LLuqueta!

de com de cop et veus dins una peli

Avís número 1que arribavem a EEUU, s'aixeca tia de 40 i pocs, priiiiima, i gaaaaaaata com una cuba, pegant per tot per anar a n'es bany.... i no no era en Melendi trasnvestit.... per recordar que encara estava entre patrios, es curs de segon de batxiller que viatjava vora jo han dit més animalades que tres números de sa cuore!!!

Passats es tràmits , que han estat un doi.... s'alarma que he de fer cas serà sa des despertador.... cotxe de camí cap  a Brooklyn i venga senyals de que ja som a EEUU; pistes de bàsquet al carrer, cotxes amb música rap a les totes, ambulàncies com sa de CSI, una barbacoa , impresionant, amb altaveus enmig des carrer.....  Nova York té un efecte a damunt els que la visitam per primer cop desde que ens arriben sèries de televisió  americanes, té s'efecte que te diu: tu ja has estat aquí.


Bé realment es rollo es per posar per posar.....lo que vull de veres és dir que na PIUETA JA ÉS A NOVA YORRRRRRRRK