alerta si no poses sa "s" de sa 3ª persona singular, poden pensar que ets un criminal.....

Després de donar moltes voltes pensant amb què començava a escriure sempre arrib allà mateix. La forma més fàcil de començar a escriure un post és  a partir d'una anècdota per anar desvariant, somiant o filosofant del que és la nostra vida a n'aquets moments.

PEr no rompre sa dinàmica explicaré la frase de l'entrada. Cada dia a classes d'anglès, com ja he comentat anteriorment, tenc l'oportunitat d'aprendre una llengua però també particularitats de la mateixa, vides memorables, sociologia i cultura en general.

Aquesta setmana la mestra va tornar a mostrar una llesca del seu caràcter dur.... que a voltes no pot amagar i de com no queda més remei que mossegar-se la llengua fins que explota....però d'una forma molt intel·ligent.

Tenim un company que no calla ni davall l'aigua i a més és absolut en si mateix, ell és la veu, ell és la raó, ell és...ell sap...ell, ell, ell.

Doncs resulta que "ell" no acaba d'integrar la "s" que s'ha de posar quan conjugues un verb en tercera persona del present.... i ahá!  Aquí entra en acció la mestra, la qual admiro de cada dia més.

L'única manera de fer-lo callar va ser atacant la seva estructura lingüística amb algunes estadístiques "particulars".

REsulta que l'estat de ( no m'enrecord bé, però crec que era Carolina del sur o Califòrnia?¿?¿? ) X van fer un estudi lingüístic a una universitat i van extreure els tres principals indicadors associats a n'aquesta errada.

Els resultats foren : 

1. Gent pobre/ immigrant

2. Gent sense estudis

3. Potencialment delinqüents.

Que li va dir la mestra? alerta com parles perquè poden pensar que tu ets alguna cosa d'aquestes, és un dels fallos que condicionen el pensament dels qeu t'escolten....

I jo de primeres vaig pensar buahhhhhhhhhhhhhhhhhh ianquis........que exagerats....ara resultarà que per xerrar malament ja pensam que has d'anar a la presó...però no feim el mateix?????

Quan sentim parlar en sudamericà o romanés que pensam?????igual no som tan heavys però els nostres pensaments tiren cap al lado oscuro....fins que sabem que té 3 carreres, 2 doctorats i és catedràtic.....

Com condiciona la forma d'aquirir un nou llenguatge a la percepció que tenen de nosaltres???????

Un altre exemple.... avui he comentat que a voltes semblam un xiste.... van dos americas, dos italians i dos espanyols en un tren.... i algú m'ha respost...típic xiste tirant a racista.

D'acord, però perquè moltes vegades coneixem a gent i es pareix a la situació????? REalment tenim algo els espanyols que ens fa diferents a la resta quan dins el nostre país per sort som un agregat de gent amb cultures molt diverses i modes d'actuar i viure el dia a dia distints?

PEr on comença i es marca la nostra identitat un cop som a fora de la nostra closca de s'ou??????

El primer que has d'aprendre és que no és bò generalitzar en cap cas...però a n'aquesta ciutat encara menys.... fins fa poc excusava a un noi koreà que no parlava mai, perquè era Koreà i són més tímids.... fins que va arribar dijous sortirem a passejar en grup i va resultar ser més pallasso que jo.... al final tots som iguals???' tots som diferents????????? Quines preguntes tan xungues que comencen per al final......

DE cada dia m'agrada més aquesta ciutat... i això que a vegades pens que és impossible que m'agradi encara més..... a mesura que sé com lluitar contra l'enyorança guany amb confiança i perd por.... i això és una de les coses que venia cercant.... però amics meus ....dóna per un post en si mateix...  com pot ser que en una setmana una persona t'entengui més que gent que t'ha vist créixer..... pròxim post!

WELCOME TO THE JUNGLE