NA TINETA DE LA PALMA

Na Tineta de la Palma.

Això era i no era, i bon viatge faci la cadernera, un matrimoni que vivia al comptat de la Palma d'un país Remot.
Na Tineta i en Macianet eren tan, tan pobres que vivien a davall d'un pont amb els seus quatre fills. De sobte un dia va passar un rei amb un volvo de 200 cavalls  i en veure al matrimoni tan pobre repartint-se tot el que tenien , que era faves crues i se la jugaven tirant-les a l'aire com si fos un esport,  li va dir a la dona: filla meva, sóc com el teu pare , si mai necessites res vine al meu palau i en parlarem.

No havien cantat dos galls, quan el marit li va dir a la dona:

- Tineta meva, fés camí , vés cap Son Caldereta i diga-li al rei i que m'hos cerqui per dormir a un alberg, que s'esquena me fa mal
-Ben pensat Macianet meu, domirem tots millor.

Camina que caminaràs na Tineta va ser partida cap al Palau de Sa Caldereta i quan va arribar es va trobar al distingit Pep Romaní que ajudava al rei amb els seus assumptes. Va entrar sense veure que hi havia gent que feia més estona que esperava, i va tocar a la porta:


- Qui és que demana sense haver emplenat instància?-va contestar una veu que arribava fins ben endins
- Sóc jo, na Tineta de la Palma, la comsifos filla del rei.
- I que voleu?
- Es que es meu homo, que és taaaaaaaan guapo, i taaaaaaaaan simpàtic pensa que ja que ha de jugar tant i cercar tant per trobar dues faves per menjar, doncs que un llitet es vespres a un alberg li aniria millor per sa seva esquena, bé i per sa nostra també.
- Meam, esperau un poc , vegem el Rei que hi diu. Ara que me permi que tots es albergs estan plens.
 

No feia  dos minuts que havia partit quan tornà davant na Tineta.

- El que demanau ha estat concedit, en tornar a la Palma tendreu lloc per dormir
-Glòria al Rei! Exclamà na Tineta.

Més contenta que un Pasco s'hi traslladà amb sa familia però....al cap d'una temporadeta....

-Tineta meva, això de tenir horaris i compartir lloc cansa, vés cap a Son Caldereta i digue-li al rei que m'ho doni un pis de protecció oficial.
-Si, si Macianet, així estarem més tranquils.

Na Tineta ja estigué de camí...arribà a ses portes de Sa Caldereta i......

- Qui és que demana sense haver emplenat instància?- Demanà en Pep Romaní.
- Sóc jo , na Tineta de la Palma, la comsifos filla del rei.
- Ah , si , es clar, i que voleu avui?
-Es que...... es meu homo...que per cert es taaaaaaaan agut, i té un somriure taaaaaaaaan maco, pensa que a un pis de protecció oficial no hauria d'anar i venir segons s¡hora que ens diuen, bé i que noltros estariem més tranquils.
- Vaig a veure que en diu s'excel·lència.

No passaren cinc minuts que en Pep Romaní va ser tornat i amb una cara que no convidava a xerrar li digué a na Tineta:

- El que demanau ha estat concedit, en tornar a la Palma tendreu un pis de protecció oficial sense haver d'esperar.
- Glòria al rei! Exclamà na Tineta entusiasmada.

Dit i fet tooooooota la familia es traslladà cap al nou pis, sense horaris, amb cuina i bany propis , espai per a jugar. Tots eren ben feliços però un altre cop això va pareixer poc per a n'en Macianet.

- Tineta meva, guapa! Jo trob que aquest pis m'hos ha quedat com a poca cosa, au ves a ca'l Rei i demana-li un xalet amb piscina i gimnàs, que així podré posar-me ben fort i més guapo.

Na Tineta tornà a empendre camí i quan va picar a ses portes de Sa Caldereta tornà a sentir aquella veu greu:

- Qui és qui demana sense haver emplenat instància?
- Sóc jo, na Tineta, sa comsifosfilla del rei.
- Bones tardes Tineta, no fa massa que ens vàrem veure per aquí, que us ha fet venir, una visita al rei tal volta?
- Ai no , es que, en Macianet, ja el coneixeràs, es que no te pots imaginar la bona parella que feim i el que m'estima, troba que es pis m'hos ha quedat petit i vol un xalet amb piscina i gimnàs per posar-se ben guapo, bé i pes nins poder jugar.
-Mmmmmmmm esperau una mica, vaig a veure que aconsegueix-ho amb el rei .

Quan en Pep Romaní tornà, tenia una cara com  a de no poder-s'ho creure.

- Tineta, el que demanau ha estat concedit. En tornar anau cap al Cim del Bou i allà tendreu el xalet.
- Gràcies Pep Romaní, ai quin goig!

Quan tota la familia es va mudar cap al nou xalet, na Tineta no s'ho podia creure! Emperò , no havia passat cap dia quan en Macià la va tornar a cridar:

- Tineta!, Tineta, he pensat que ara que tenim casa bona, ens fa falta alguna cosa més, no som ningú, i jo vull ser algú, vés a ton pare i diga-li que ens doni nom.
Camina que caminaràs na Tineta tornava a ser a davan Sa Caldereta.

- Qui demana sense haver emplenat instància?
- Sóc jo, na Tineta.
- M'ho hauria d'haver suposat.- Va contestar en tò cínic en Pep Romaní. En què us puc ajudar a demanar avui?
Es què, es meu homo, crec que ja te n'he parlat, en Macianet, troba que ara que ja tenim casa ens fa falta un nom, alguna cosa per a ser importants, i clar pels meus fills també estaria bé.
- Ai, en fi. Vaig a veure com et puc ajudar a n'aquest assumpte.

Quan va ser tornat en Pep Romaní tenia la boca casi als peus.

- El que demanau serà concedit. Però alerta, que ser tan golafres no vos surt a toc
- Visca el rei!- li contestà entusiasmada na Tineta.

Quan va tornar na Tineta va trobar al seu homo ben vestit, als nins amb uniformes i ella amb un vestit de jaqueta de dissenyador i un nou càrrec a una empresa que manejava diners.
De cop van tenir amics importants però pareixia que a n'en Macianet no li bastava mai.

- Tineta, trob que per lo importants que som hauriem de tenir més diners i poder comprar un gran palau
- Trobes Macianet?-li va demanar na Tineta
- Si, això no és res sinó podem mostrar el que tenim als nostres amics, au vés i xerra amb el rei.
Aquest cop sense caminar, sinó amb un taxi, na Tineta , fent cas al seu marit com un xot a un ca, va anar cap a Sa Caldereta.No havia acabat d'entrar quan va sentir la veu inconfundible d'en Pep Romaní.

- Bones tardes Tineta, m'agradaria dir quina sorpresa, però ja no me vé de nou veure-vos per aquí.
- Bones tardes don Pep , necessit que em torneu a ajudar.
- I que voleu que demani al rei aquest pic, fer-vos reis a tots dos?
- Ai don Pep, no em faceu befa, el meu homo, en Macià, perquè ja no té res de Macianet. Ai hauries de veure com li queda el sastre i la corbata, i aquell maletí de pell...aiiiii en fi, en Macià troba que ara que som importants necessitam més diners i un gran palau.
- Però Tineta meva, no trobes que això ja és estirar massa es fil? Jo no te puc ajudar i li diré al rei que això ja és massa!
- Com que li diràs això, m'has d'ajudar!
- Que en Macià per un cop faci algo per ell mateix.

Na Tineta va recular be ofesa sense entendre perquè no la volia ajudar. Mentrestant en Pep Romaní va córrer a avisar al rei en que tenia un mal presentiment sobre en Macianet.
Quan na Tineta va tornar a casa i li va contar al seu home el que havia passat , aquest es va enfadar molt.
 

- Edò Tineta , sinó ens vol ajudar, ja faré camí jo amb els nous amics que he fet, segur que ells si que m'ajudaran.
- Ai Macianet, vés alerta, perquè en Pep Romaní ha estat més estrany que de costum, tenc com un mal pressentiment Macianet meu!M'ha dit que aniguem alerta amb aquets amics nous que has fet.
- Ala vés, calla i no diguis més dois.

En Macianet va xerrar amb els seus amics, i sense saber com , na Tineta es va trobar vivint dins un gran palau.
Emperò un dia en Macianet va tornar ben preocupat després d'un viatge de negocis i va dir a la familia que havien de marxar ben enfora. Na Tineta tota comfosa i d'amagat d'el seu marit va córrer cap a Sa Caldereta per veure si algú la podia ajudar . Quan va ser davant les portes del palau va entrar com de costum.

- Qui és que.... Tineta! No sé ni perquè deman. En què us puc ajudar?- Va dir ben amablement en Pep Romaní.
- Ai Pep no ho entenc, hem guanyat diners, tenim un palau ben gros, però ara de cop en Macianet vol partir enfora i deixar tot això aquí. No entenc res!
- Jo ja te vaig avisar Tineta, i vaig avisar al rei. Per si arribava un moment com aquest ho vaig preparar tot i tenc reservats billets cap al comptat del Pujol. Allà podràs estar tranquila amb en Macià i es teus fills. Però no tornis! Perquè en Macià no ha fet ses coses bé amb es seus amics, no sé si l'han enganat o ha estat ell tot sol però per voler tenir massa, ho has perdut tot.
- Vull que xerris amb el rei de totes formes!-li va cridar na Tineta , igual ens pot acollir a casa seva com si no hagués passat res.

Aquesta vegada en Pep Romaní va estar més estona de la que tocava i va tornar amb cara de pomes agres.

- Tineta, jo ja t'havia avisat, només has aconseguit fer enfadar el rei. Troba que t'està comportant com una desagraïda. Dóna gràcies per poder partir a temps però a partir d'ara en Macià ja no existirà, perdrà tot el que té ...fins i tot el nom! Heu vist, tot el que heu guanyat...i no és que jo no vos hagués avisat!!!

Figurau-vos com van quedar na Tineta, quan desde ben enfora , desde el comptat del Pujol se va adonar de perquè havien perdut el nom i de les mangarrufes d'en Macianet. Ben morts de vergonya!
I encara estan allà ben enfora si ningú els ha tret i fins que algú els cridi per tornar.

PD: és un conte de ficció, basat en la rondalla d'en Joanet de Sa Gerra d'en Jordi d'es Racó. Les simil·lituds que hi trobeu són fruit de la vostra ment.

WELCOME TO THE JUNGLE

NYAM ,NYAM

 Fa molta estona que no m'aturava per aquest raconet. Afortunadament tenc coses a fer que desafortunadament em lleven temps per aquesta dedicació que suposa pensar una mica més.... si, perra, vaga...

Però, avui a classe automagically m'ha vengut sa inspiració i he tengut matèria per escriure.

Per sort escriure aquest texte ha estat bargainous, ha sortit casi sense esforç i m'ha suposat menys temps del que em pensava. Això em permetrà trescar una mica més dins aquesta biblioteca desde la qual estic escrivint, la qual sembla una megachurch de fidels de la Windows religion.

Mmmmmmm ordinadors per tot...però també gent emprant recursos bigmedia , hi ha diaris, hi ha dvd's per llogar...no són cap novetat però aguanten allà estoïcament , reinventant-se per ser útils en el dia a dia. 

Fins quan durarà la tv? Té molt de futur quan avui en dia molta gent empra més temps mirant flashmobs per youtube,ara que existeixen webisodes que no surten a la tv convencional, ara que molta gent està treballant com a home-shorings i no surten de casa ni per anar a comprar (s'estaria difonent la idea de jornada laboral? es podria separar del temps per seure i mirar la tele?)  Jo crec que si , perquè gràcies a n'aquest avanços sembla ser que a  la gent encara li agrada això de poder-se reunir a davant una tv convencional per mirar un partit de futbol, a partir d'una convocatoria de facebook tal volta....això si igual tots tenen vuvuzuelas que han comprat per internet....

Molts de cops ja sabem com està un amic nostre en relació al seu estat d'ànim abans de veure'l per fer el cafetet de les set, abans d'anar-hi segurament ja haurem llegit el seu tweet desde el nostre mòvil de darrera generació que pot fer tantes coses per nosaltres. Una per exemple, pot mostrar a tothom via social media el poder que té de dir:  au ara no te faig amiga cara de formiga, només apretant un botó i fent unfriend....ja no necessitam ni arribar a casa o a la feina per fer totes aquestes rutines diàries.

Tal volta una persona com jo, per ara resistent a la invasió Blackberriana, esdevenint l'amiga cara per no tenir wassap, pot resultar buzzkill, i confondre el fet que no m'arribin avisos de reunions per dos motius: 

a) que com que no tenc wassap , enviar un sms es molt car i és culpa meva no tenir-na per tant ja m'apanyaré.

b) Pah quins rollos que amolla na Lluca de com això destruirà ses relacions socials, pas d'escoltar-la i que me menji s'olla, és depriment.

Tal volta poden pensar que el que faig és catastrophizing sa situació i que no n'hi ha per tant, que sorgiran noves interaccions socials i s'escamparan de forma viral igual que és va escampar el video de la defensora d'en Justin Bieber a Youtube.

Hauré d'anar pensant en una exit strategy per sortir-ne d'aquesta sense perdre els meus soft skills que fins ara m'han donat tantes facilitats per fer amics i no semblar una hater, sempre remugant. PErquè no és igual escoltar-me per telèfon que tenir-me a davant i veure ses expressions.... 

Tot i això he de reconèixer que donat-li un ús adient , sóc usuaria fidel del facebook, més útil que mai ara que estic tant lluny.

Fa una estona mirant el meu perfil i les notificacions que tenia he començat a pensar en tot el que quedava plasmat al mur. Na lluc ha friend dues persones noves aquesta setmana diu, cap de les dues arriba tan sols a gal pal. Això si, he vist que està ple de missatgets d'adolescents que comenten que bé s'ho varen passar per festes , amb un amor profès tant elevat que sembla un bromance.

Per desgràcia també dóna noticies poc agradables com que ens ha deixat una professora green collar excel·lent.

Durant aquestes darreres staycation, ja que amb vacances a l'escola , les que estam a n'es mundillo no podem deixar sa ciutat, he passat més temps a davant l'ordinador, tal volta motivada pel fred que feia a fora, i creis-me no estic pimp, això si què és fred! He optimitzat el meu temps igual que un cotxe hipermilling, menjant poc però produïnt molta energia.

Trescant he arribat a blocs els responsables dels quals eren vertaders cool-hunters, no necessitaven fer riffs per dir el que pensen amb microblogs o memes de les darreres tendències de París, i anunciar qe el matchy-matchy no tornarà a néixer ( ja no fa falta cercar les cortines del mateix blau que els coixins i s'estora d'es menjador).

El més curiós d'aquets blocs és la gran quantitat de sheepers que els segueixen ,  i que tal volta tomben la idea inicial de ser la minoria que segueix aquella tendència. DEixen de banda el seu criteri propi perquè l'únic qe tenen en compte és que fulanito ha dit que per rock una festa i no tenir un estil cheeseball ( ecs, quina catàtrofe que podria ser)  has de dur un LBD de tal marca, no importa que aquesta compra sigui overleveraged i no arribin a final de mes, i si a més ,volen es complements s'atraquen perillosament al toxic debt....però estan tranquils, sedats per la idea que la visa els salvarà, amparada per un zombie bank que a la vegada només espera el rescat gubernamental, per tant paguen, demanen, paguen més i al final tornen a pagar sense adonar-se'n . Quin món més ben estructurat, el truthiness deu ser la idea més compartida ara per ara.

Creim que tot anirà bé, accedim a paywalls on compram sense veure realment ni el producte ni al venedor, però confiam,  que més dóna , lo imporant és que aquell LBD que tu hearts , a la web és un 20 % més barat.

Ho venen com el nou comerç sostenible, menys recursos... hauriem de veure els resultats després d'una green-audit de l'energia que costa mantenir tot aquest món virtual. Però qui es preocuparà de mirar-ho? Qui comprova els carbon credits de cada país a l'hora de consumir? hi ha mesures reals de carbon oufsetting?

Chillax!!! no hem d'entrar en pànic existencial col·lectiu, jo quan pens en tot això tenc com un nus a sa panxa, perquè d'acord puc predicar molt, però estic escrivit desde un pc , que empra internet i aplicacions socials. Podré tenir una vida que mantengui respecte al meu entorn sense quedar aïllada socialment o esdevendré algun tipus de cougar girl, enrevoltada de frenemys que tenen tan poques feines qe només saben parlar dels tweets  i peces de vestir dels demés? Obessionada per menjar orgànic , encara que vengui de s'altra punta del món consumint tot el que consumeix? o podré ser-ho sent una locavore i només menjar patates de sa Pobla, taronges de Sóller i ametlles de Bunyola? 

La gent valorarà tant les difernts cultures que hi ha a diferents regions o com que només hi haurà tendències a les grans capitals els demés territoris tornaran flyover states?

Acabaré enganxada al youtube per veure com es cuina un turduken?

Per si no ho sabieu turducken és una paraula nova, és un plat que consisteix en un pollastre a dintre d'un ànec que a la vegada està ficat a dindre d'un indiot. Existeix perquè encara que soni molt raro per algun lloc remot ho cuinen tant que l'empren bastant i per això és una de les paraules noves que enguany s'han afegit a la llengua anglesa. Podreu trobar aquesta paraula juntament amb les 49 més que teniu en negreta a diccionars com l'oxford.

Ha estat una manera divertida que explica un poc la desconexió d'idees del text, inclou les 50 paraules destacades que la reportera Betsey Towner ha publicat.

Emperò aquest post que he escrit dóna per a molt.... si heu entès tot el significat explica el gran poder del context per aprendre una llengua, no aturar-se en cada parauleta sinó anar a cercar un significat global. Creis-me que l'estic seguint. 

Si llegint heu tengut ganes de saber que vol dir aquella paraula i heu posat en marxa el traductor de google genial, us he motivat a aprendre noves paraules.

I tercera i la que em dóna per a més.... aquestes paraules descriuen situacions noves, les han descrit primer en anglès...que passa quan volem parlar en català o castellà? S'han de traduir, dir talment fent que sonin rares , com a "extrangeres? Ho són!

PErò em fa por una cosa.... moltes d'aquestes paraules a la llarga poden perdurar perquè la situació s'ha establert i ha eliminat altres situacions per a les quals teniem les nostres pròpies paraules... si a poc a poc no queden les antigues i de cada cop en venen més de noves.... que passarà? Nyam nyam a la resta de llengües?

SEs classes de sociolingüística no eren ses que m'agradaven més, tal volta perquè ho veia tot molt lluny, ara ja ho toc i me comença a fascinar aquest món. Però chillout!!! sé que trobarem una sol·lució per a tot això.

Mentrestant prepararé es meu LBD per dissabte anar a  un club i que me card(in) per saber si en tenc més de 21 ...procuraré tenir temps abastament per arreglar.me i no sortir vestida a lo comando. ELs qui no sabeu que significa mirau friends, que fins i tot na Rachel té poder per crear noves paraules que perdurin en el temps,

WELCOME TO THE JUNGLE