Tal volta un dels primers canvis forts que record qeu he sofert a la meva vida és el canvi que vaig haver d'afrontar quan vaig acabar quart d'Eso .
Deixant de banda el que va significar com a canvi de segona casa, ja que duia molt d'anys a n 'es Convent, record perfectament el que vaig sentir quan se'm va venir al damunt el primer trimestre de batxillerat a l'institut. Estava enfadada, molt enfadada, perquè jo a n'es Convent sempre m'havia contat dins ses 5 primeres de sa classe i a més sense esforç. Quan vaig arribar allà dalt em vaig adonar que m'havia d'esforçar el doble, que me faltaven mates , que no redactava bé en anglès...que no sabia el que era sa revolució russa i que enlloc d'haver llegit la Celestina , havia llegit Harry Potter.
A damunt m'havien recomanat que com que era bona per partis iguals en ciències i lletres pues que si pensava a n'es batxiller tecnològic , me'l podria treure.
A mesura que avançaven es mesos me n'adonava que me faltaven coses , i que no servia per a mates , ni per a física , ni per a dibutix tècnic. Estava enfadada i he remugat molt de temps.....fins ara.
Un cop més , s'experiència d'estar a fora et mostra o et revel·la realitats que estaven cobertes per una rutina diària insípida i correcta.
A n'es Convent no vaig llegir na Celestina, però per exemple vaig tenir mestres que em van fer despertar la meva passió per l'entorn que m'enrevolta. LA meva ídol, una de les persones que m'estim més , sa senyoreta Francisca. LA mateixa que em va fer plorar el primer dia que vaig començar 3r de primària perquè arribava a casa carregada de deures. La que podia escoltar hores i hores amb la boca oberta i que va saber manejar les meves ganes indiscutibles de parlar per transformar-les en ganes d'aprendre més i més. La primera que em va dur per dins els torrents de Sóller a conèixer com d'especial és el nostre entorn i sobretot com ella ja anava més avançada que molts d'aquets teòrics i ens ensenyava vocabulari, cultura i història d'amagat entre cançons populars i històries.
Me n'adono que mamare ha estat clau per a la passió que tenc per llegir, amb ella també m'enfadava quan per Nadal enlloc de tenir una superbarbie tenia un llibre i calcetins. Ara no puc imaginar un regal diferent per Nadal i de fet em decepcionaria no tenir un llibre. Un dels meus tresors és el todo mafada.
PErò no va estar sola, na MArga Ferrer la va ajudar motivant-me a llegir desde ben petita, i don José me va taladrar ses orelles amb es seu "leer, leer i leer" . Beneïda s'hora i beneïda sa santa paciència de sa senyoreta de sa biblioteca, que ens aguantava cada capvespre i que me recomanava llibres que no sé perquè però sempre m'agradaven.
Ador la història, ador com me l'han ensenyat i m'encantava quan en Salva li tocava ensenyar cultura clàssica, Roma, Grècia....Egipte.... que us conti mamare la gran col·lecció que tenc a casa. Tot això tendria un paper decissiu en el meu futur acadèmic.
Però i ara ja concentrant-me en el perquè avui us parlo d'aquest tema, en SAlva ha estat es primer mestre d'es Convent que sempre he defensat , tot i haver tengut paraules amb ell quan era una rebelde sin casa , defensora de totes ses causes perdudes que hi poguéssin haver pes convent, tipo qui juga al pati de dalt o qui juga al de baix.
Em vaig adonar allà dalt de que després d'haver aguantat a n'en Salva per 5 anys amb es mateixos rollos de català, llistes interminables , anàlisis sintàctics de pissarres senceres, ja ho tenia tot. Que només havia de seguir practicant. I quan de més gran vaig fer la valentonada d'intentar treure'm el català D, amb na TEresa, ens vam adonar que es "cabrito" ( amb carinyo eh) ens havia donat es temari de català D, podíem repetir les lliçons de memòria!!!
També va tenir una paper clau per despertar la meva curiositat literària. Ens va fer llegir poemes d'autors locals, ens va enganar de mala manera, es punyetero. Tots orgullosos ens creiem més espavilats que ell perqè fent el teatre ens llevàvem hores de català de damunt. PErò un cop més aprenien sense adonar-nos del que feiem. Que bò que és!
En Ramón, sempre que pens en ell, pens en la figura del mestre que s'enfadava amb noltros , i amb raó perquè érem un grup bò, massa bò, tant que ens la sabiem massa llarga, però en com tornava a demanar-mos perdó per haver-se enfadat. Enlloc de fer-lo veure més fàcil i vulnerable, per a mi , desde aquell moment i de sempre , me'l feia veure amb més respecte, perquè no ens adonàvem però ens tractava d'iguals. I vaig entendre més tard que donava igual no haver llegit la CElestina, que tal volta ni l'hagués entès, però que haver llegit Harry Potter ( del qual sóc super fan) em va fer passar una bona estona, em va fer gaudir i em va provocar la curiositat de llegir més i més.
Una de les experiències més divertides i enriquidores, va ser quan ens posàrem a fer la revista es Pou i vam haver de passar més hores amb ell...apart de catxondo que te pixaves de riure...escoltava música guai, molt guai!!!Igual que en Salva i es seu comeranas piropo piropo piropo po po po...
En Quico va ser clau com al mestre i tutor proper que necessitàvem, tal volta més orientador per a adolescents hormonats que no pas mestre de física, però valgam déu, més important!!! La seva manera de sol·lucionar conflictes, tenir a algú per contar-li els problemes durs dels 15 anys és importantíssim i a més resumia les fórmules de física que era un contento. De fet vaig acabar es convent i encara estava al dia de totes ses nostres dramàtiques històries, i sé que sempre és allà pel que necessiti. Li agradi o no és s'homo de sa meva Fioleta gran i això és casi família.
En Calero és una de les persones que més defensaré i que més ràbia m'ha fet quan he sentit alguna cosa ... estic sencera!!! tots esta`vem sencers, feim coses increibles, divertides, i no abdominals i voltes a n'es pati!!! Quin gran tio i amés si tenies es plaer de mantenir converses amb ell i amb en Pere Andreo...allò era la ostia.
En Bernat com a mestre de religió i d'ètica va ser una figura reveladora. Abans que ell el Pare Miquel havia posat totes les seves forces per fer una classe divertida i amena , però el pobre era massa bon al·lot. En Bernat ens va dur una manera pràctica , dura i realista del que haviem d'escoltar com a integrants de l'escola catòlica a la que anàvem. Les misses van canviar i se van convertir en cel·lebracions. Escoltàvem bocabadats les seves aventures com a missioner i ens deixava opinar obertament sobre que pensàvem sobre l'abort ( encara que no m'agradàs el que va fer presentant les fotos ) però vaja és la realitat del que passa. TOt i així vaig poder argumentar perquè estic a favor i se'm va escoltar.
I acabaré amb la darrera i la que m'ha fet pensar en tot això...na CArmen.
Avui he començat a mirar Señoras y Criadas. Com em passa moltes vegades quan mir una peli, tot d'una vaig cap a Wikipedia, intent cercar el moviment polític, que passava, qui deia i que deia.... curiositat que amplia la meva cultura general.
Perquè anàrem a mirar la gran pel·lícula "en el nombre del padre", també la de Ghandi, Ciudad de la Alegria....
PErquè c'antàvem let it be , sunday bloody sunday a classes d'anglès? Hi ha mil cançons per escollir, perquè aquestes?
Si tal volta em falta el domini de la tècnica de redacció en anglès que tenien a l'institut però gràcies a la meva curiositat vaig aprendre-la. NA Carmen va ser més que una mestra d'anglès, va ser una font d'aprenentage, però d'un ben diferent. El que estudiaria més tard a la carrera, l'aprendre a aprendre. Voler tenir curiositat, saber perquè són així les coses, SER CRÍTIC!
Quan estava trescant per wikipedia he estat conscient que moltes coses les havia començat a saber amb ella, i que havia sabut la manera de fer que m'interessàssin i volgués aprendre més.
D'acord no havia llegit la Celestina , però com que volia aprendre més i m'agradava molt llegir , ho vaig fer pel meu compte.
No vaig poder amb les mates, ni el dibuix tècnic, però com que havien fet que m'agradàs tant la història ( i na PAnxeta a mi me va encantar , que consti) vaig treure un 9 '5 a selectivitat que em va salvar de repetir-la.
Com que no m'agradava com m'havien orientat , vaig voler saber qui era un orientador i que feia... vaig acabar estudiant pedagogia. I tothom sap que si hi ha una cosa que m'entusiasma és la meva carrera.
Al final he d'estar molt agraïda perquè una gran part del que sóc, curiosa incansable, és gràcies a ells.
I he de dir que apart de tot això , fa dies que pens amb ells perquè tenc la sort de tenir una mestra a l'acadèmia que és un resum de tots ells.
PEr una vegada desde fa molts d'anys sent que tenc una estrella damunt jo.
WELCOME TO THE JUNGLE
