sola en el metro vol I

Primera missió superada, collir un metro i arribar a lloc, sembla fàcil eh???????ja!!!!!! aquí nada es lo que parece. Però superat.

Ses primeres compres de necessitat bàsica me feren arribar a sa conclusió de que no és més barato, pot ser la roba si, serà una altra inspecció, però els productes bàsics, rollo toallitas per sa cara etc etc, diria que són iguals o més cars.

Aquí sa seguidora nº 1 de sa Cuore va tenir un moment flash en veure a ses estanteries s'aigua FIJI, moment immortalitzat com si fos na Lohan, realment és molt bona, però tios encara que no ho sembli sa d'es grifo també, haurieu de veure es cabells que me queden després de dutxar-me, estalviaré en sérums que és una passada.
 Dins ses compres hi havia de tot, desde unes imprescindibles plantufes fins a unes COOkies que no tenen preu!!! mare de déu senyor podria viure d'elles.

s¡experiència culinària se va escampar a n'es bagels, que no podreu dir que n'haureu menjat fins que sigueu per aquí, IMPEZIONANTE!!!!

Un cop sortida del metro i esperant a na Rebecca vaig poder gaudir d'un moment 100% yankie!!!! una pista de bàsquet al carrer, però amb uns jugadors de 2 x 2 , no com es nostros, que també són molt monos eh.... però això si que és bàsquet , impresiona veure com juguen enmig d'un carrer d'aquesta manera.


MEntre esperava que acabassin locomotion vaig voltar per HUDSON st, dins sa zona que consideraven gay de Nova York, arriba al riu i es espectacular....un dia complet vaja

.
Avui me tir a l'aventura de cercar acadèmia d'anglès, ahir va venir a sopar una ex au pair de la familia que s'ha quedat per aquí i me va recomanar acadèmies i me va guiar un poc.

El tema de l'amabilitat mereix un punt apart.... va desde que te  vegin perduda al metro sobre com ficar la targeta i sense dir res t'ajudin.... a anar a un leroy merlin demanar un dependent una cosa i que casi t'escupi a sa cara.

Senyors, asi son las cosas y así se las he intentado contar.. KSSSS