Avui ha estat dia de reflexió. Aquesta setmana començ a agafar les rutines que em marcaran aquests mesos. PEr això compt amb la inestimable ajuda de na Sofia, sa germana de gran de 14 anys que ha d'explicar-ho tot a una pardalota com jo de 24.
Avui tocava violí a una super escola de música, ( el tema de les activitats escolars mereix un post apart, és increible) i sa rutina serà agafar el bus i anar a un m2m a esperar un poc. I jo pensant m2m, NOva York, deu ser una pizzEria o un bar de cafès i bagels. Edò no senyors, la meva sorpresa ha estat immensa, perquè els dijous esperarem un poc a dins una espècie de supermercat japonès que a la vegada té bar, i si no hi ha temps collirem una palangana de sushis i berenarem al passadís com avui.... si BERENAREM DE SUSHI, tot un luxe.
I no vos cregueu què és un sushi baratero o dolent, està per llepar-se es dits, de fet el van fent allà a la vora i la palangana més cara, que totes porten 8 peces, val 6 dolars!!!!
Mentre esperava tres quarts d'hora a fora és quan es meu cap ha carburat un poc i ha fet fum... sumat al fet que avui m'han tornat a saludar un parell de cops per Brooklyn , com hi beatiful white.
LA reflexió versa sobre les identitats, que som , qui som , d'on som i a on ens poden trobar. Tot això a Sóller és molt fàcil però aquí no té cap sentit ni un .
Sembla extrany que una persona com jo , que estava més de mitja hora per anar de punta a punta d'es carrer de sa lluna, de cOp arribi a una gran ciutat i disfruti de s'anonimat que tenc....si si el disfrut i molt.
Aquí surts al carrer i a no ser que siguis despampanante ni te mireN, a sa gent li importa poc que fas , com vas vestit i com xerres...tot això dóna com a resultat una societat heterogènea, colorida, culta, multiètnica... que ben entesa i conduida només duu cap a una riquesa.
Segur que a les afores, als barris més pobres no és tan lluent com el que veig jo, però es que a ses nostres terres és impensable!!! PER molt que sigui d'estampa d'un reducte tan petit com manhattan és digne d'admirar.
Esperant al hall de d'escola et pots fixar amb les mares i els fills, en com no pots associar molts de cops el fill a la mare perquè no s'assemblen gens! tal volta perquè el pare és negre, la mare japonesa i sols té gens del pare... és meravellós... i sabeu quin és el producte final més guapo???
La bellesa.
Aquí ja és pot observar el creuament de generacions entre ètnies, i realment hi ha unes dones amb unes faccions asiàtiques clarament creudades amb occidentals o negres però suavitzats per gent blanca que realment són precioses.
No he pogut evitar pensar en la classe de segon d'Eso de quan anava a n'es convent, d'aquella familia de retrats que teniem al darrera on tots eren de necessitats educatives especials degut a l'emparentament que hi havia entre ells.... Crec que el qeu veig a Nova York vé a ser la nova era , la sang renovada , la que farà evolucioanr i que no ens quedem sempre igual i tornem "feis".... Nova York és guai, molt guai. Ojalà per tot sigui així però.
WELCOME TO THE JUNGLE
Ostras los cuadros de la clase de 2º... ya no me acordaba... jajajajjaja donde habran ido a parar esos cuadros que daban miedo al miedo? jajajajajaj mañana lo intentaré averiguar...
ResponderEliminarVeo que estas como pez en el agua en NY... me alegro un montón, cuando vuelvas ya te pedire que vengas a tu antiguo cole a dar una charla "in English of course" Un beso gigante!!!