La meva experiència a Nova York és un cúmul d'aprenentatges accelerats, i de tots els temes que us pogueu imaginar.
PEr sort he topat amb un grup d'acadèmia del més variat i heterogèni, que dóna com a resultat unes classes nos sols lingüísticament enriquidores, sinó també riques en conèixer situacions polítiques d'arreu del món contades per emigrants o emigrants light que ens deim "turistes".
Vaig intentar esquivar les classes de : Avui anam al mercat, que podem comprar al merca? un kilògram de tomàtigues.
Hi ho he aconsseguit, faig 15 hores setmanals d'anglès pràctic, casual, modern, actual i sobretot útil. PArlam desde la nostra experiència, de com ens sentim aquí, de perquè hem vengut aquí , que esperam, que ens ha sorprès i decepcionat. PArlam de costums, de clitxés, de viatges, d'hores de vol. PArlam de cuina. Parlam de política... parlam de tot i no sent que aprenc anglès com una nina de 5 anys.
L'acadèmia és com una petita mostra de la realitat de Nova YOrk. Hi ha desde una enfermera russa, una metgessa argentina, una teòloga italiana, un camarer italià, una càmera de televisió vasca, un xinès estudiant, un turc que s'adorm perquè el pobre fa més hores de feina que un rellotge... i una pedagoga espanyola que espera aconseguir veure la llum i saber que ha de fer amb sa seva vida.
Poguérem compartir una vetllada meravellosa a un restaurant italià realment bò i la taula era el mateix, un cúmul de gent que venia d'arreu del món i que disfrutava d'estar plegats i compartia vivències , i que sobretot respectava les opinions i posicions de per tot i que a la vegada , aprenia menjant pasta. Per cert vaig menjar uns nyoquis d'espinaques amb salsa de tomàtiga ORGÀSMICS!!!!!!
Tot és riquesa,per viure a Nova York bé has de tenir les dues riqueses, per una banda l'econòmica i qui ho negui que vengui a xerrar amb jo, i per l'altra la personal, la que fa entendre l'esperit d'aquesta ciutat i respectar el modus vivendi que hi ha impregnat. Com diu la gent d'aquí, Nova York és el més diferent dins els EEUU, de fet la gent no diu que és americana, diu sóc de Nova York, i senyors, aquí tothom és ben rebut. I jo ara mateix sóc una més de Nova YOrk.
WELCOME TO THE JUNGLE.....
hola madrina soc na Celia. estic un poc malalta i no e anat e escola i te ex molt de menos,un beso.
ResponderEliminarBona nit LLuca, soc en Josep Aguilo, el que sempre s´ho acaba tot sense remugar. Que tal ses sobrassades de New York? esper que aprenguis molts de plats nous, per quant venguis de cuinera al campament. Per aqui parlam molt de tu amb els amics, d'aquesta aventura teva. No Rosa ja dorm i no et pot escriure, un'altre dia s'hi posarà. M'agradaria saber com es Nova York. Esper que t'ho pasis molt be i que no t'enyoris molt. Per aqui
ResponderEliminartot segueix igual, no plou, fa calor, els pares no em volen comprar un mòbil, tenc molta tasca i molts exàmens. Fins aviat. Besades. Josep.
Josep!!!! de moment te puc dir que en tornar posaré salses a tots es plats, com aquí, i si no t'agrada una cosa ho trobaràs bò jajajajaja. PD: m'estic cansant de menjar pizza! Et deixo sa meva adreça de mail : llucmarroig@gmail.com, i si m'envies un mail allà us passaré fotos i així en podreu xerrar un poquet més....saps que???? estic molt contenta que encara penseu un poquet amb jo...no devia ser tant dolent es meu menjar!!! Vos enyor molt a tota sa pandilla d'es meus nins d'es port!!! En tornar ja sereu més alts que jo!!!!! Pd. miraré a veure si puc fer matances per aquí perquè me forraria a base de sobrassades i botifarrons...no saben que és menjar!!!!!!!!besoteeeeeees
ResponderEliminar