NYAM ,NYAM

 Fa molta estona que no m'aturava per aquest raconet. Afortunadament tenc coses a fer que desafortunadament em lleven temps per aquesta dedicació que suposa pensar una mica més.... si, perra, vaga...

Però, avui a classe automagically m'ha vengut sa inspiració i he tengut matèria per escriure.

Per sort escriure aquest texte ha estat bargainous, ha sortit casi sense esforç i m'ha suposat menys temps del que em pensava. Això em permetrà trescar una mica més dins aquesta biblioteca desde la qual estic escrivint, la qual sembla una megachurch de fidels de la Windows religion.

Mmmmmmm ordinadors per tot...però també gent emprant recursos bigmedia , hi ha diaris, hi ha dvd's per llogar...no són cap novetat però aguanten allà estoïcament , reinventant-se per ser útils en el dia a dia. 

Fins quan durarà la tv? Té molt de futur quan avui en dia molta gent empra més temps mirant flashmobs per youtube,ara que existeixen webisodes que no surten a la tv convencional, ara que molta gent està treballant com a home-shorings i no surten de casa ni per anar a comprar (s'estaria difonent la idea de jornada laboral? es podria separar del temps per seure i mirar la tele?)  Jo crec que si , perquè gràcies a n'aquest avanços sembla ser que a  la gent encara li agrada això de poder-se reunir a davant una tv convencional per mirar un partit de futbol, a partir d'una convocatoria de facebook tal volta....això si igual tots tenen vuvuzuelas que han comprat per internet....

Molts de cops ja sabem com està un amic nostre en relació al seu estat d'ànim abans de veure'l per fer el cafetet de les set, abans d'anar-hi segurament ja haurem llegit el seu tweet desde el nostre mòvil de darrera generació que pot fer tantes coses per nosaltres. Una per exemple, pot mostrar a tothom via social media el poder que té de dir:  au ara no te faig amiga cara de formiga, només apretant un botó i fent unfriend....ja no necessitam ni arribar a casa o a la feina per fer totes aquestes rutines diàries.

Tal volta una persona com jo, per ara resistent a la invasió Blackberriana, esdevenint l'amiga cara per no tenir wassap, pot resultar buzzkill, i confondre el fet que no m'arribin avisos de reunions per dos motius: 

a) que com que no tenc wassap , enviar un sms es molt car i és culpa meva no tenir-na per tant ja m'apanyaré.

b) Pah quins rollos que amolla na Lluca de com això destruirà ses relacions socials, pas d'escoltar-la i que me menji s'olla, és depriment.

Tal volta poden pensar que el que faig és catastrophizing sa situació i que no n'hi ha per tant, que sorgiran noves interaccions socials i s'escamparan de forma viral igual que és va escampar el video de la defensora d'en Justin Bieber a Youtube.

Hauré d'anar pensant en una exit strategy per sortir-ne d'aquesta sense perdre els meus soft skills que fins ara m'han donat tantes facilitats per fer amics i no semblar una hater, sempre remugant. PErquè no és igual escoltar-me per telèfon que tenir-me a davant i veure ses expressions.... 

Tot i això he de reconèixer que donat-li un ús adient , sóc usuaria fidel del facebook, més útil que mai ara que estic tant lluny.

Fa una estona mirant el meu perfil i les notificacions que tenia he començat a pensar en tot el que quedava plasmat al mur. Na lluc ha friend dues persones noves aquesta setmana diu, cap de les dues arriba tan sols a gal pal. Això si, he vist que està ple de missatgets d'adolescents que comenten que bé s'ho varen passar per festes , amb un amor profès tant elevat que sembla un bromance.

Per desgràcia també dóna noticies poc agradables com que ens ha deixat una professora green collar excel·lent.

Durant aquestes darreres staycation, ja que amb vacances a l'escola , les que estam a n'es mundillo no podem deixar sa ciutat, he passat més temps a davant l'ordinador, tal volta motivada pel fred que feia a fora, i creis-me no estic pimp, això si què és fred! He optimitzat el meu temps igual que un cotxe hipermilling, menjant poc però produïnt molta energia.

Trescant he arribat a blocs els responsables dels quals eren vertaders cool-hunters, no necessitaven fer riffs per dir el que pensen amb microblogs o memes de les darreres tendències de París, i anunciar qe el matchy-matchy no tornarà a néixer ( ja no fa falta cercar les cortines del mateix blau que els coixins i s'estora d'es menjador).

El més curiós d'aquets blocs és la gran quantitat de sheepers que els segueixen ,  i que tal volta tomben la idea inicial de ser la minoria que segueix aquella tendència. DEixen de banda el seu criteri propi perquè l'únic qe tenen en compte és que fulanito ha dit que per rock una festa i no tenir un estil cheeseball ( ecs, quina catàtrofe que podria ser)  has de dur un LBD de tal marca, no importa que aquesta compra sigui overleveraged i no arribin a final de mes, i si a més ,volen es complements s'atraquen perillosament al toxic debt....però estan tranquils, sedats per la idea que la visa els salvarà, amparada per un zombie bank que a la vegada només espera el rescat gubernamental, per tant paguen, demanen, paguen més i al final tornen a pagar sense adonar-se'n . Quin món més ben estructurat, el truthiness deu ser la idea més compartida ara per ara.

Creim que tot anirà bé, accedim a paywalls on compram sense veure realment ni el producte ni al venedor, però confiam,  que més dóna , lo imporant és que aquell LBD que tu hearts , a la web és un 20 % més barat.

Ho venen com el nou comerç sostenible, menys recursos... hauriem de veure els resultats després d'una green-audit de l'energia que costa mantenir tot aquest món virtual. Però qui es preocuparà de mirar-ho? Qui comprova els carbon credits de cada país a l'hora de consumir? hi ha mesures reals de carbon oufsetting?

Chillax!!! no hem d'entrar en pànic existencial col·lectiu, jo quan pens en tot això tenc com un nus a sa panxa, perquè d'acord puc predicar molt, però estic escrivit desde un pc , que empra internet i aplicacions socials. Podré tenir una vida que mantengui respecte al meu entorn sense quedar aïllada socialment o esdevendré algun tipus de cougar girl, enrevoltada de frenemys que tenen tan poques feines qe només saben parlar dels tweets  i peces de vestir dels demés? Obessionada per menjar orgànic , encara que vengui de s'altra punta del món consumint tot el que consumeix? o podré ser-ho sent una locavore i només menjar patates de sa Pobla, taronges de Sóller i ametlles de Bunyola? 

La gent valorarà tant les difernts cultures que hi ha a diferents regions o com que només hi haurà tendències a les grans capitals els demés territoris tornaran flyover states?

Acabaré enganxada al youtube per veure com es cuina un turduken?

Per si no ho sabieu turducken és una paraula nova, és un plat que consisteix en un pollastre a dintre d'un ànec que a la vegada està ficat a dindre d'un indiot. Existeix perquè encara que soni molt raro per algun lloc remot ho cuinen tant que l'empren bastant i per això és una de les paraules noves que enguany s'han afegit a la llengua anglesa. Podreu trobar aquesta paraula juntament amb les 49 més que teniu en negreta a diccionars com l'oxford.

Ha estat una manera divertida que explica un poc la desconexió d'idees del text, inclou les 50 paraules destacades que la reportera Betsey Towner ha publicat.

Emperò aquest post que he escrit dóna per a molt.... si heu entès tot el significat explica el gran poder del context per aprendre una llengua, no aturar-se en cada parauleta sinó anar a cercar un significat global. Creis-me que l'estic seguint. 

Si llegint heu tengut ganes de saber que vol dir aquella paraula i heu posat en marxa el traductor de google genial, us he motivat a aprendre noves paraules.

I tercera i la que em dóna per a més.... aquestes paraules descriuen situacions noves, les han descrit primer en anglès...que passa quan volem parlar en català o castellà? S'han de traduir, dir talment fent que sonin rares , com a "extrangeres? Ho són!

PErò em fa por una cosa.... moltes d'aquestes paraules a la llarga poden perdurar perquè la situació s'ha establert i ha eliminat altres situacions per a les quals teniem les nostres pròpies paraules... si a poc a poc no queden les antigues i de cada cop en venen més de noves.... que passarà? Nyam nyam a la resta de llengües?

SEs classes de sociolingüística no eren ses que m'agradaven més, tal volta perquè ho veia tot molt lluny, ara ja ho toc i me comença a fascinar aquest món. Però chillout!!! sé que trobarem una sol·lució per a tot això.

Mentrestant prepararé es meu LBD per dissabte anar a  un club i que me card(in) per saber si en tenc més de 21 ...procuraré tenir temps abastament per arreglar.me i no sortir vestida a lo comando. ELs qui no sabeu que significa mirau friends, que fins i tot na Rachel té poder per crear noves paraules que perdurin en el temps,

WELCOME TO THE JUNGLE